Curmetratges del Mecanoscrit

Els alumnes de tercer han fet aquests curts

Alumnes de primer d'ESO...

Aneu rumiant...

L'activitat de l'arbre genealògic l'haureu de presentar divendres, recordeu que heu de seguir el format del que vam treballar a classe. Petita historieta inventada, i després dibuix dels familiars amb el nom a sota.


Rebuscant per internet, mireu quin arbre genealògic més curiós que he trobat, algú s'atreveix a inventar-se la història d'aquesta família?

Primeres opinions...

Com que els alumnes de tercer i quart d'ESO, ja han començat a llegir els llibres de lectura, els animo que comencin a escriure les seves opinions en aquest blog, perquè noto que a classe a vegades en teniu ganes de parlar. Què us estan semblant?

Sabeu què són els microcontes?

us dono una definició possible: Aquesta narració és sobretot concisa, és a dir, breu i precisa i d’una gran intensitat expressiva, ja que és un veritable extracte no en el sentit del resum, sinó en el sentit d’essència, és a dir, allò que conté el més important, el central.

Doncs aquí us en deixo un que he trobat per internet, a veure si us agrada...

El més difícil de fer una bala de plata no és desenvolupar la tècnica per aconseguir-ho. Això es relativament fàcil de trobar per Internet. El més difícil és creure que fer una bala de plata pot servir per a alguna cosa. Que una bala de plata pot ser la solució a tots els problemes. John Macnamara va trigar molt a veure-ho així però finalment va arribar a aquesta clarificadora conclusió. Assegut davant de la taula del seu garatge, sota la potent llum del flexo, va abocar la plata fosa en el motlle que li donaria la forma desitjada.
Uns minuts després, un cop l'objecte va estar fred, va carregar la pistola, va mirar un instant la
lluna per la finestra i va apropar-se l'arma a la boca. L'últim pensament el va dedicar a aquella nova lluna plena, en què el barri restaria tranquil.

Què us ha semblat?

A veure si algú s'atreveix a escriure'n un...

terrra ferma

Aquesta és una història que tracta de l'época que va estallar la guerra i una dona aconsegueix arribar a una illa desconeguda en el qual coneix a un espanyols que la fan passar per un home.
està molt bé ho recomeno

FANTASMES DE BARCELONA

Si una nit camineu per la Rambla i noteu un caldred, no descarteu que sigui el fantasma de Canaletes, o potser la Vampira del Raval, o fins i tot un espectre del Call jueu... I és que Barcelona està plena d’ànimes en pena que ronden per alguns carrers i places de la ciutat. Si les voleu seguir, perseguir o ensumar, aquí en teniu un recull ben selecte. A Fantasmes de Barcelona res és inventat. Plantejat com una guia amb 13 itineraris per diferents barris, el llibre és un recull històric i documentat de fets sobrenaturals. Una geografia espectral de les llegendes urbanes sobre esperits i ànimes en pena. Són, doncs, uns itineraris per als qui volen comprovar on s’han vist aquests fantasmes o per als qui encara no s’acaben de creure que poden existir. I és que llegint el llibre, més d’un es pot endur un ensurt.

Per si de cas, l’autora recomana portar sempre un bon grapat d’ortigues a la butxaca, “el millor amulet que existeix per espantar-los”. Un llibre per descobrir els racons més espectrals de Barcelona. La primera i única guia dels fantasmes de la ciutat.

Aquest es un fragment del llibre que vull llegir FANTASMES DE BARCELONA, sembla que té que ser bo. Bé, ja vos contaré coses.

Sedes.