Els noms, uns detalls importants

Durant aquest primer trimestre, com a llibre de lectura de català hem llegit

“El mecanoscrit del segon origen”.

Els protagonistes i gairebé els únics personatges són l’Alba i en Dídac.

A l’Alba la definien com una noia de catorze anys verge i bruna al primer capítol i de quinze al segon i així successivament fins asl cinquè capítol on ja no era una noia verge i bruna, sinó que passava a ser una dona de divuit anys embarassada i bruna.

Físicament, era una jove de pell blanca però amb un pigment fosc (bruna), tenia els cabells foscos i un cos esvelt i estilitzat. Psicològicament puc destacar que era una jove molt valenta i atrevida, però a la vegada intel·ligent i sensata.

Durant el llibre desenvolupa una funció imprescindible per salvar la raça humana de manera que es convertiria en la mare de la humanitat. (sempre fent referència a l’argument de la novel·la).

El nom que li van assignar crec que no va ser una casualitat, ja que si busquem el significat d’Alba ens diu que és una noia de pell blanca, alegre i cooperadora; simbolitza el pas de la nit al dia, de la foscor a la llum. També ens indica que aquest nom fa referència als coneixements i al despertar de la vida.

Pel què fa al noi, en Dídac, era un nen més jove que l’Alba, de pell morena ja que la seva mare, la Margalida, havia quedat embarassada d’un negre. Era molt espavilat i va ajudar a l’Alba per tirar endavant encara que a vegades tenia algunes idees de nen innocent.

Dídac també és un nom bastant encertat per a la persona que representa a l’obra ja que significa que és educat i intel·ligent, romàntic i poc possessiu, honest i somiador; i realment concorda amb en Dídac del llibre ja que s’estimava a l’Alba d’una manera romàntica però educada a la vegada, tenia bones idees i donava suport a la seva companya en tot moment però en tenia algunes com les de pilotar un avió, que eren emocionants però poc factibles.

A part d’ells dos, hi havia altres personatges secundaris com els tres desconeguts, la dona que s’havia tornat boja i el seu fill, a qui li van posar el nom de Mar perquè no sabien si seria nen o nena i per això, en Dídac va pensar amb aquest nom que els havia dut a explorar tants llocs i que a la vegada, en la seva llengua, podia ser tan masculí com femení.

Així doncs, puc concloure que aquesta és una novel·la molt elaborada i en la que l’autor s’ha fixat en els detalls més petits, però no menys importants com són els noms dels personatges.

Maite Marqués