| Q |
uan la Phoebe va baixar dels cavallets ja quasi bé no plovia, així que vam marxar cap a casa. Ella ja no estava enfadada i tot el camí em va tenir la mà agafada. De cop vaig tenir molt de fred i això em va deprimir molt, perquè anava ben xop i quasi no podia caminar del fred que feia. Quan vam arribar a casa estava molt marejat i el primer que vaig fer va ser estirar-me al sofà abans de caure a terra. La Phoebe estava molt preocupada i va anar a cridar a la mare, i quan em va veure allà estirat em va començar a fer preguntes que jo en aquell moment ni escoltava, només li vaig dir que ja parlaríem després. Els ulls se’m tancaven perquè havia dormit molt poc i aquí em vaig adormir. Quan em vaig despertar la Phoebe era al meu costat que em mirava i la mare m’havia posat una tovallola amb aigua calenta al cap, i és que encara tenia un fred de mil dimonis. Em vaig aixecar amb l’ajuda de la Phoebe i vaig anar a posar-me un pijama calent, perquè la roba que portava estava xopa.
Per culpa del coi de xop que vaig agafar vaig estar malalt tota una setmana, però em va passar tan a poc a poc el temps, que pareixia que havia passat un mes. Durant aquella setmana a casa vaig parlar amb els pares sobre Pencey, els vaig dir que em sabia greu que m’haguessis tombat totes les assignatures; i en aquell moment vaig pensar amb l’Ackley i l’Stradlater, i tots els de Pencey, i vaig donar-me’n compte que no m’havia despedit ni d’ells ni dels professors. Aquí vaig notar que els trobava a faltar, així que em vaig posar a plorar, però jo no pensava que era davant els meus pares i ells no ho van entendre. És igual. Quan vam acabar de parlar em van dir que aniria a un altre coi d’institut i tota la pesca, i com que ja era tard me’n vaig anar a dormir. Aquella nit vaig somniar que era el vigilant en el camp de sègol, vaig somniar que salvava a tothom que volia tirar-se i que després m’ho agraïen, fent això seria molt feliç. Això seria un somni fet realitat.
Aina Fernández Taltavull 4t B
